http://llenguadecat.paullimorti.cat/2019/01/27/animals-de-companyia/ Blog de suport docent Fri, 30 Apr 2010 10:37:24 +0000 http://wordpress.org/?v=2.9.2 hourly 1 http://llenguadecat.paullimorti.cat/2019/01/27/animals-de-companyia/comment-page-1/#comment-666 Paül Limorti Fri, 05 Feb 2010 19:16:19 +0000 http://llenguadecat.paullimorti.cat/?p=301#comment-666 Doncs dels fardatxos es pot dir també allò que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Vaig llegir el cas d'una gata que va portar un fardatxo moribund als seus cadells, els gats anaven menjant-se el fardatxo des de la cua perquè els durara viu més temps. Doncs dels fardatxos es pot dir també allò que a cada porc li arriba el seu Sant Martí. Vaig llegir el cas d’una gata que va portar un fardatxo moribund als seus cadells, els gats anaven menjant-se el fardatxo des de la cua perquè els durara viu més temps.

]]> http://llenguadecat.paullimorti.cat/2019/01/27/animals-de-companyia/comment-page-1/#comment-663 Salvador Escarré Tue, 02 Feb 2010 17:28:33 +0000 http://llenguadecat.paullimorti.cat/?p=301#comment-663 Com ja vaig comentar en classe, les mascotes del meu pare eren una parella de fardatxos. Per a alimentar-los eixia totes les vesprades al camp - només havia de creuar la carretera- armat amb un xarxa per a atrapar insectes i capturava llagostes. Tornava a casa, introduïa les llagostes en el terrari i els fardatxos se les menjaven. Un dia mon pare i jo estàvem dinant amb el seu germà Antonio, que és biòleg, i el meu pare li va dir que era increïble com eren de llestos els fardatxos, perquè es menjaven les llagostes per la cua i així les dents de serra que tenen al final de les potes del darrere no els feien mal en la boca. Llavors Antonio li va dir al meu pare: "És que perquè siguen lletjos i verds no vol dir que també siguen estúpids". Com ja vaig comentar en classe, les mascotes del meu pare eren una parella de fardatxos. Per a alimentar-los eixia totes les vesprades al camp – només havia de creuar la carretera- armat amb un xarxa per a atrapar insectes i capturava llagostes. Tornava a casa, introduïa les llagostes en el terrari i els fardatxos se les menjaven. Un dia mon pare i jo estàvem dinant amb el seu germà Antonio, que és biòleg, i el meu pare li va dir que era increïble com eren de llestos els fardatxos, perquè es menjaven les llagostes per la cua i així les dents de serra que tenen al final de les potes del darrere no els feien mal en la boca. Llavors Antonio li va dir al meu pare: “És que perquè siguen lletjos i verds no vol dir que també siguen estúpids”.

]]>