Després de llegir i d’escoltar Josep Pla encarnat en Josep Maria Flotats, va bé de saber més coses d’aquests dos homenots de la cultura catalana.
El quadern gris de Josep Pla es pot llegir com un blog (avui va per l’entrada del dia 11 de desembre de 1918 es va tancar el dia 15 de novembre passat, però continua en línia): bloQG El quadern gris. També podeu llegir en línia el diari Notes vistes. I podeu donar una volta per la Fundació Josep Pla, a Palafrugell. O bé veure aquest vídeo sobre la seua vida i la seua obra:
Sobre l’homenot Flotats, podeu trobar informació a la Viquipèdia: Josep Maria Flotats. També podeu veure què diu en aquesta entrevista recent, amb el bigot de Stalin:
I finalment, què tal veure Flotats fent de Cyrano?
dilluns, 23-4-2018
“Porca Misèria” arriba a l’últim episodi -titulat “Tot final és un inici”- amb el Roger pendent del judici per haver atropellat un ciclista. En aquest capítol, el Pere intenta ajudar el seu germà en aquest moment difícil, en què, a més a més, el Roger i la Natàlia s’han separat. Ella, per la seva banda, retrobarà un antic amor de joventut i quedarà amb ell.
Pel que fa a la Laia, té un conflicte ètic quan patenta l’anticòs que ha descobert amb l’Esther, i l’Àlex i la Maria prenen una decisió que afectarà les seves vides.
Enllaços:
Gossos i Dani Macaco canten el tema dels crèdits, “Corren”. A mi m’agrada molt, a vosaltres no?
És tard, no sé quina hora és
però és fosc fa estona.
És fàcil veure que no hi ets
ni un paper, ja poc importa.
Poso els peus a terra, vull caminar,
necessito despertar en un dia radiant.
Encara em queda temps per descobrir
tot allò que m’he amagat i que no m’he volgut dir.
Corren, corren pels carrers corren
paraules que no s’esborren,
imatges que no se’n van.
I ploren, ploren pels carrers ploren
com gotes d’aigua s’enyoren
aquells que ja no es veuran.
Macaco:
Difícil descobrir qui sóc avui
una gota em cau mentres una altra em treu la set
plou i fa sol alhora tum bala bala tum bala bala
que m’apuntava a la meva, jo mateix em disparava
raig de llum, il·lumina’m, treu-me el fum
una revolució dins meu que sedueixo i es transforma
no, no, no, no, no, no s’esborren
em conformo amb mirar-me
mirar-me d’endins cap enfora
On puc anar-te a buscar?
Nena, no és broma,
hauria d’haver estat diferent
però en un moment s’han tancat les portes
Poso els peus a terra vull caminar
necessito despertar en un dia radiant
encara em queda temps per descobrir
tot allò que t’he amagat
i que no t’he volgut dir…
corren…
ploren…
dimecres, 14-3-2018
