‘Parar’ i ‘desparar’
Taula parada (Tina Vallés)
Durant la classe de dimarts es va plantejar la qüestió de si les expressions “parar taula” i “desparar taula” eren correctes tal i com les havíem estudiat, o com les posava el diccionari de Vicent Pascual (Tabarca Llibres): “parar la taula” (s.v. “taula”). Després vam comprovar que es contradeia (s.v. “parar”) (L’abreviatura s.v. , vol dir “sub voce” i s’usa quan es cita una entrada de diccionari o d’enciclopèdia).
Unes altres expressions equivalents són “llevar” o “alçar taula” per “desparar taula”. Encara que l’article es pot escoltar en alguns parlars, les formes genuïnes són sense article. L’entrada “parar” del Gran Diccionari amplia la llista dels usos d’aquesta accepció del verb “parar” amb un complement directe sense article, com ara “parar esment” (“fer atenció”):
8 tr 1 Posar una cosa en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar una ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar pis, casa.
2 fig Parar orelles. Parar atenció. Parar esment en una cosa.
Aquí teniu l’enllaç a l’entrada completa de “parar” al GDLC: parar.
dilluns, 14-3-2011
