Vicent Andrés Estellés
L’estrany sonet que hem traduït i que ens ha servit per a practicar els participis i fixar-nos en la concordança del participi amb el pronom, és del poeta valencià Vicent Andrés Estellés. Estellés és, segurament, el poeta valencià contemporani més important dins la literatura catalana. Perquè sapieu més coses d’ell, us done ara alguns enllaços:
dimarts, 16-4-2013
Durant la classe de dimarts es va plantejar la qüestió de si les expressions “parar taula” i “desparar taula” eren correctes tal i com les havíem estudiat, o com les posava el diccionari de Vicent Pascual (Tabarca Llibres): “parar la taula” (s.v. “taula”). Després vam comprovar que es contradeia (s.v. “parar”) (L’abreviatura s.v. , vol dir “sub voce” i s’usa quan es cita una entrada de diccionari o d’enciclopèdia).
Unes altres expressions equivalents són “llevar” o “alçar taula” per “desparar taula”. Encara que l’article es pot escoltar en alguns parlars, les formes genuïnes són sense article. L’entrada “parar” del Gran Diccionari amplia la llista dels usos d’aquesta accepció del verb “parar” amb un complement directe sense article, com ara “parar esment” (“fer atenció”):
8 tr 1 Posar una cosa en disposició de funcionar, de servir a un fi. Parar una ratera. Parar un llit a la sala. Parar taula. Parar botiga. Parar pis, casa.
2 fig Parar orelles. Parar atenció. Parar esment en una cosa.
Aquí teniu l’enllaç a l’entrada completa de “parar” al GDLC: parar.
dilluns, 14-3-2011
Broquetes de fruita
Carpaccio de xampinyons
(Del programa de Punt 2 “Per a xuclar-se els dits”)
Ara pots fer aquest encreuat dels verbs (en infinitiu) que has escoltat als dos vídeos.
dilluns, 14-3-2011
